CASAL DE TIANA – SALA ALBÉNIZ
CONCERTS GRUPS EMERGENTS TIANA ANTICA
Una jornada dins del Tiana Antica 2026 dedicada als alumnes que cursen els darrers anys de la seva formació perquè puguin desenvolupar els seus treballs i presentar-los al públic, un pas fonamental per culminar els seus estudis i esdevenir músics professionals.
17:00 H. ENSEMBLE POLYMNIA
Irene Sagarzazu i Iker Fructuoso, violins
Yeji Seo, violoncel i viola de gamba
Ferran Gallart, clavicèmbal
Programa:
- Cima (1570-1622)
Sonata a 2 para violín y violone nº 48 - Merulo (1533-1604)
Ricercar del quarto tuono - Schop (c. 1590-1667)
Disminuciones sobre la Pavana Lachrimae de J. Dowland (1563-1626) - Uccellini (c.1603-1680)
Sonata nº 9 para violín y bajo - A. Pandolfi Mealli (c. 1629-c. 1679)
Sonata para violín “La Stella” nº 5 Op. 4
Biografía:
Format el passat any 2025 a les aules de l’ESMUC, l’Ensemble Polymnia sorgeix amb la iniciativa d’endinsar-se al repertori del barroc primerenc, aprofundint a la sonata a trio del repertori italià amb rigor històric i personalitat pròpia. Guiats per Oleguer Aymamí, també han rebut classes de professors com Germán Echeverri. Han tingut l’oportunitat d’iniciar la seva trajectòria oferint concerts a la Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona i al cicle de concerts Dimarts toca Esmuc.
En aquest concert s´oferirà un recorregut pels segles XVI i XVII del repertori italià. Es començarà amb la Sonata a 2 núm. 48 de l’organista i compositor milanès G. P. Cima, sonata que es troba entre les més antigues per a violí i baix de les que es té registre. Va ser publicat el 1610, dins la seva col·lecció Concerti Ecclesiastici. La peça següent és un breu interludi de clavicèmbal amb el Ricercar del quarto tuono de C. Merulo, del seu Primer Llibre de Ricercari d’intavolatura d’organo. Seguidament, s’interpretaran al violí amb acompanyament de clavicèmbal les disminucions de J. Schop sobre la Pavana Lachrimae de J. Dowland, una malenconiosa dansa composta originalment per a llaüt el 1596 i posteriorment passada a música vocal el 1600; obra que el violinista alemany Schop transforma mitjançant la tècnica de les disminucions: un estil d’ornamentació que implica dividir les figures en altres de menor durada. Es continuarà amb la Sonata núm. 9 per a violí i baix de M. Uccellini, publicat a Venècia l’any 1645 a la col·lecció Sonate, correnti e arie da camera i da chiesa a 1, 2 e 3. El concert finalitzarà amb la sonata per a violí “La Stella” de G. A. Pandolfi Mealli, publicada a Innsbruck el 1660 i dedicat a l’arxiduc Sigismondo Francesco d’Àustria.
17:45 H. L’ANTIC PROMETEU
Obres de Machaut, Aleotti, Casulana, Luzzaschi i Festa, entre d’altres.
Alicia Martínez Bonfill, soprano
Jose Luis Martínez Redondo, contratenor
Irimia Menchero Santín, viella
Ferran Gallart i Moyano, organetto i orgue positiu
La proposta de l’Antic Prometeu és compartir la música compresa entre finals del s.XIV i principis del s.XVII, amb obres que il·lustren diverses maneres de transmentre el contingut de la poesia i l’espiritualitat, dels delits i els neguits dels humans en relació amb el món terrenal i el diví. Començarem el recorregut al s. XIV amb uns motets de Guillaume de Machaut, passarem per alguna frottole del s.XV i donarem una mostra de les adaptacions per veus i tecla de peces polifòniques per moltes veus del manuscrit Carlo G. Finalment desembocarem al madrigal italià, el qual a finals del segle XVI i inicis del XVII viu un dels seus moments de major refinament. Hem triat per aquest apartat obres de Luzzasco Luzzaschi i de Vittoria Aleotti i Maddalena Casulana, dues compositores que van trobar la manera de participar de la creació artística malgrat les limitacions socials del seu temps.
Programa:
Guillaume de Machaut (1300-1377)
Motet 13. Tant doucement / Eins que ma dame / Ruina
Motet 9. Fera pessima / O livoris feritas / Fons totius
Constanzo Festa (1485-1545)
Madonn’io mi consumo
Vittoria Aleotti (1575-1620), Ghirlanda de Madrigali a quattro voci:
T’amo mia vita
Io v’amo vita mia
Maddalena Casulana (1544-1590), Il secondo libro de Madrigali a quattro voci
Ridon hor per le piaggie
Amor per qual cagion
Anònim (Manuscrit Carlo G, ca. 1620)
Sicut sponsus matris
Luzzasco Luzzaschi (1545-1607), 12 Madrigali per cantare e sonare
O dolcezz’amarissime d’amore
18:30 H. CABAROC ENSEMBLE
Yeeun Koo , violi
Yeji Seo, cello
Anne-Sophie Vallve, clavicèmbal
Un viatge per la maduresa del barroc: de l’elegància francesa de Barrière al refinament cosmopolità de Telemann, amb la flauta de bec, el violoncel/viola de gamba i el clave compartint un diàleg íntim i teatral.
Jean‑Baptiste Barrière, violoncel·lista estrella del París del segle XVIII, escriu sonates que sonen com petites escenes d’òpera sense paraules. En aquesta sonata en re menor, el violoncel desplega una veu molt humana, entre sospirs i esclats virtuosos, mentre la flauta n’embolcalla el discurs amb línies lluminoses i el baix continu del clave manté un diàleg constant que dona a la peça un caràcter de música de saló viva i teatral.
Georg Philipp Telemann, mestre en barrejar estils francesos i italians, presenta una trio sonata pensada per al plaer de tocar junts, amb un diàleg constant entre veus i un continu flexible. La nostra combinació de flauta, corda i clavecí posa en relleu la seva escriptura transparent, plena de ritmes dansats i petites sorpreses retòriques.
La sonata en Si♭ major, TWV 42:B4, formant part dels Essercizii musici, en quatre moviments (Dolce, Vivace, Siliciana, Vivace) resumeix l’art de Telemann d’alternar lirisme i brillantor. Des d’un inici dolç fins al final exuberant, la flauta, la corda i el clavecí es reparteixen la paraula com en una conversa viva entre tres veus igualment imprescindibles.
Programa:
Jean-Baptiste Barrière
Sonata for Cello and Continuo in D minor (ca. 9 min)
Adagio
Aria (Largo)
Giga
Georg Philipp Telemann
Trio Sonata in F major, TWV 42:F3 (ca. 8 min)
Vivace
Mesto
Allegro
Georg Philipp Telemann
Trio Sonata in B-flat major, TWV 42:B4 (ca. 8 min)
Dolce
Vivace
Siciliana
Vivace
19:15 H. CONCORDIA SONORUM
Alba Santos, soprano
Miquel Carr, tenor
Pau Vidal, tenor
Joan Maria Añé, baríton
Martí Brutau, baix
Joan Maria Añé, baríton
Òscar Casado, direcció
Concordia Sonorum neix com un projecte vocal dedicat a l’estudi i la difusió de la música sacra i litúrgica. Amb un focus principal en el repertori comprès entre els segles XVI i XIX, la formació s’apropa a la interpretació musical des d’un rigor històric seriós.
El grup està integrat per la generació de músics i estudiants de cant de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i es presenta com un projecte polivalent capaç d’adaptar-se i prendre diverses formes segons les necessitats artístiques i els requeriments de cada programa.
L’essència de la formació es fonamenta en una triple voluntat:
– La pedagògica, per fer comprensible i proper el llegat de la música sacra.
– La interpretativa, per oferir versions arreu del territori
– L’aprenentatge, entenent la pràctica de conjunt com un procés de creixement constant per als seus membres.
Actualment, el projecte es troba sota la direcció d’Òscar Casado, el qual lidera la formació recolzant-se en la sòlida entesa artística que manté amb el tenor Miquel Carr, el baríton Joan Maria Añé, el tenor Pau Vidal, el baix Martí Brutau i la soprano Alba Santos. Junts, duen a terme aquesta proposta que busca reivindicar la bellesa de la música sacra com a via per arribar a Déu a través de la veu humana.
Programa:
Tomás Luis de Victoria (1548 – 1611)
Doctor bonus 1572
Cristóbal de Morales (ca. 1500 – 1553)
Missa pro defunctis 1544
Introitus
Graduale
Offertorium
Tomás Luis de Victoria
Gaudent in caelis 1585
Et pot interessar
